'L’Orquestra Filharmònica de Xina cancel•la la seva cita al Palau de la Música'

Per raons alienes a l’entitat catalana, la gira de l’orquestra xinesa conduïda pel mestre del piano Lang Lang ha estat suspesa al Palau de la Música i a la resta de països seleccionats. Prevista per al 8 de maig i amb totes les entrades exhaurides, en el seu lloc intervindrà a la mateixa hora i amb el mateix programa la Royal Philharmonic Orchestra, amb Freddy Kempf al piano i Bramwell Tovey com a director. IMG Artists, gestora dels concerts de la CPO (China Philharmonic Orchestra), apunta que els concerts del 3 al 28 de maig (que cobrien Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia) han estat cancel·lats degut a ‘la retirada d’un important patrocinador’. Curiosament, les ciutats on actuava la CPO han acollit els Jocs Olímpics de la Xina i és aquest fet el que ha destapat controvèrsia. No obstant, les agendes de cap mitjà de comunicació del nostre país s'han interessat en publicar cap referència sobre aquest tema.

Què en sabem del control de la cultura i de l’autorització política de la cultura a la Xina? Arrel de la crisi tibetana, la cultura xinesa s'ha vist seriosament afectada víctima d'una política aferrada al silenci.
La Fundació Joan Miró tracta d’escapar del control cultural xinès amb la mostra “Vermell a part. Art contemporani xinès”, que prové de la col·lecció de l’empresari i diplomàtic suís Uli Sigg. Amb més de 80 obres, l’exposició reuneix pintures, escultures, fotografies i vídeos de més de 50 artistes xinesos de l’any 1986 al 2007. La mostra ha estat seleccionada per la cap de programació en directa col·laboració amb Uli Sigg, coneixedor de la circumstància xinesa. Una de les sis seccions de l’exposició, sota el títol ‘Mao como trasfondo’, tracta d’apropar-nos a la realitat política del país oriental, especialment, a la divinització i el rebuig de la figura de la Revolució, Mao Tse-Tung.
Desgranant articles de Sigg es poden constatar algunes de les repercussions a nivell cultural de la Xina postmaoista, entre elles, les contínues traves en la producció i distribució d'art i productes culturals de forma independent.

No és difícil d'endevinar el motiu pel qual s'ha suspès la gira d'en Lang Lang. La por a una possible onada de manifestacions arreu del món en contra dels propers Jocs Olímpics a la Xina preocupa a les institucions xineses. De fet, ahir mateix les protestes contra la repressió xinesa al Tibet van aconseguir que membres del propi Comitè Olímpic Internacional apaguessin la flama olímpica a París.

Palaus, teatres, edificis culturals mastodòntics i d’una qualitat artística excepcional són en mans d’un govern comunista liderat per Hu Jintao, antic dirigent de la massacra d’estudiants a la plaça Tian’anmen del 89 i actualment criticat per la seva política intervencionista al territori tibetà.
A diferència del Tibet, Kosovo ha assolit la independència sense dotar d’una sobirania interior i un govern. Tanmateix, al Tibet només hi viuen més de sis milions de persones en un extensió al voltant d’un milió de km2, en contrast amb els més de 1.300 milions d’habitants que engloba el gegant asiàtic en d’una extensió de més de 9 milions de km2. Per tant, demogràficament, el Tibet és un 0’5% de la població total a la Xina, i territorialment, suposa un 11’1% d’abast geogràfic. Amb aquestes dades s’extreu que l’interès de la Xina en el Tibet és merament territorial, incloses les sortides a la Índia, Bhutan, Nepal i una part del Pakistan. A més a més, si se li concedís la independència al Tibet, la Xina perdria riquesa en recursos naturals provinent de tots els seus rius (excepte el Xi), que neixen a les muntanyes tibetanes.

Aquí us adjunto un vídeo d'un festival del pianista Lang Lang: